L'Imperi Austrohongarès, també conegut com a Monarquia Dual, va ser una monarquia constitucional i un gran poder a l'Europa Central entre 1867 i 1918. Durant aquest període, es van fer grans avenços en la fabricació de vidre, i van aparèixer diversos tipus de vidre nous.
Vidre forestal
El vidre del bosc (Waldglas en alemany) és una mena de vidre medieval tardà amb color verd i bombolles. Es produeix al nord-oest i centre d'Europa entre 1000 i 1700 dC utilitzant la cendra i la sorra de fusta com a principals matèries primeres i fabricades en fàbriques conegudes com a cases de vidre en zones forestals. Té un alt contingut en potassi i oxigen i és fàcil de donar forma però no és fàcil de desvitrificar (cristal·litzar). Es caracteritza per una varietat de colors verdosos-grocs, que es fa ressò exactament del seu nom "bosc". I el tint verdós es dóna pel contingut d'òxid de ferro contingut en sorra de vidre. No obstant això, la fabricació de "vidre forestal" d'aquesta manera és en realitat insostenible, ja que consumeix i destrueix el propi bosc.
Els primers productes solen venir acompanyats de disseny cru i de mala qualitat i s'utilitzen principalment per a vaixells quotidians i cada vegada més per vitralls eclesiàstics.
Vidre bohemi
Bohèmia, que actualment forma part de la República Txeca, es fa famosa pel seu bonic i colorit vidre durant el Renaixement. El vidre bohemi, també anomenat cristall de Bohèmia, és conegut per la seva alta qualitat, excel·lent artesania, bellesa i dissenys innovadors.
La història del vidre bohemi va començar amb els abundants recursos naturals que es troben al camp. Els treballadors bohemi de vidre van descobrir que la potassa combinada amb guix podia crear un vidre clar incolor que era més estable que el vidre d'Itàlia.
Al segle XVI, el terme cristall de Bohèmia es va utilitzar per primera vegada per distingir les seves qualitats d'un vidre fet en un altre lloc. I la fabricació txeca local de vidre va obtenir una reputació internacional en l'alt estil barroc de 1685 a 1750.
Des del segle XVII fins al XVIII, les eines i la tecnologia de talla de vidre es van desenvolupar ràpidament. Per tant, el vidre tallat d'alta qualitat va començar a ser produït en massa i àmpliament utilitzat. Al mateix temps, també es va crear la tecnologia glaçada del tractament amb àcid, que va fer que les imatges tallades precioses i vives.
Bohèmia va resultar un artesà expert que treballava amb cristall. El cristall bohemi es va fer famós pel seu excel·lent tall i gravat. Es van convertir en professors qualificats de fabricació de vidre en països veïns i llunyans. A mitjan segle XIX es va crear un sistema tècnic d'escola de fabricació de vidre que fomentava tècniques tradicionals i innovadores, així com una preparació tècnica exhaustiva.
Vidre rus
Els articles de faience van ser introduïts a Rússia des de la regió mediterrània al voltant de l'1 dC, i el vidre de mosaic va aparèixer a Rússia al segle VI. Des del Gran Ducat de Moscou, un principat rus de finals de l'Edat Mitjana es va centrar a Moscou, es va introduir la tecnologia avançada de fabricació de vidre a Rússia i es va popularitzar el vidre de l'església pintat. Després del Renaixement, els científics naturals russos també van prestar atenció a la producció de vidre. El més famós va ser Mikhaïl Lomonosov, que va estudiar el principi colorant del vidre des d'un punt de vista científic. El 1763 va instal·lar una fàbrica de vidre que produïa els primers mosaics de vitralls fora d'Itàlia. I les seves obres més famoses són el retrat de Pere el Gran i la Batalla de Poltava (la decisiva victòria de Rússia sobre l'Imperi Suec).
Des dels segles XVI al XIX, els productes de vidre daurats i esmaltats es van convertir en les decoracions i col·leccions de la família reial i els nobles. La tecnologia de fabricació de vidre també es va elevar a un nou nivell.
Vidre britànic
Ja des de l'Imperi Romà, hi havia un producte de vidre a Gran Bretanya, com ho demostra el vidre de mosaic al Thermae Bath Spa. Però la cristalleria no va començar a florir fins al segle XVII. Els treballadors britànics de vidre van prestar especial atenció a la producció de vaixella de vidre. A causa de l'alt índex refractiu del vidre, brilla brillant, especialment quan s'il·lumina per la llum, que era súper bella i atractiva. Més tard, Gran Bretanya va desenvolupar el seu propi estil de tecnologia de talla. En la dècada de 1790, dos talladors de vidre de Dudley i Stourbridge van aprofitar la nova tecnologia d'energia de vapor per conduir els seus cordons de tall i vidre tallat intricat; El 1876 John Northwood va redescobrir l'antic art romà del vidre cameo, que va establir les bases de la fama del vidre britànic al món.
Al segle XVIII, el got de vidre daurat i esmaltat era d'un gran nom. La tija estava decorada com una cinta de cotó retorçada. La conca de vidre tallat es componia de dues capes de vidre: una capa era de color blanc lletós i l'altra capa era de color albercoc. Les seves talles eren molt meticuloses i reflectien el nivell d'artesania i art d'un vidre tallat del segle XIX.
