Jul 02, 2021 Deixa un missatge

La història del vidre (primera part)

Des dels nostres primers orígens, la gent ha utilitzat el vidre, sobretot a Occident. Tot i que els orientals estan orgullosos dels seus grans èxits en ceràmica, els occidentals també fan avenços sorprenents en tecnologia i innovació del vidre. Al llarg de la història, el vidre es va considerar com una mena de joies costoses fetes per l’home. No obstant això, el seu preu va caure lliurement després de la Revolució Industrial.


Vidre natural

El vidre natural es forma quan les roques es fonen com a resultat de fenòmens d’alta temperatura com ara erupcions volcàniques, llamps o impactes de meteorits i després es refreden i es solidifiquen prou ràpidament perquè una estructura semblant a un líquid es pugui congelar en estat vidriós. L’obsidiana és un dels vidres de naturalesa més comuns i coneguts. És un tipus de roca fosca que prové de volcans, rics en elements més clars com silici, oxigen, alumini, sodi i potassi. Com a fractures d'obsidiana amb vores esmolades, sovint s'utilitzava per a la producció d'eines de tall i perforació com ganivets, puntes de fletxa o armes a l'antiguitat.


Vidre primerenc

Aquesta història del vidre artificial es remunta al 4000 aC. Les proves arqueològiques suggereixen que el primer vidre sintètic real va ser fabricat pels antics egipcis. Les persones de la Mitja Lluna Fèrtil van obtenir una petita quantitat de vidre per accident mentre produïen ceràmica.

Una altra llegenda diu que els fenicis són la primera nació a esbrinar com produir vidre. Plini el Vell va escriure el descobriment involuntari. “Un vaixell que va pertànyer a comerciants de refrescos va trucar aquí, així explica la història i es van estendre al llarg de la costa per fer un àpat. No hi havia pedres que recolzessin les olles, de manera que van col·locar terrossos de sosa del seu vaixell a sota. Quan aquestes es van escalfar i es van fusionar amb la sorra de la platja, van fluir corrents d’un líquid desconegut, i aquest va ser l’origen del vidre ”. El vidre fenici era famós en aquella època. Els fenicis van enganxar una matriu de sorra o terra, i després van col·locar rodanxes de filets o pols de colors a la superfície del producte de vidre per decorar-lo; després de refredar-se, fregaven la part interior de la sorra o del producte del sòl que formava la matriu abans de polir-la.

No obstant això, els primers vidres rarament eren transparents i sovint contenien impureses i imperfeccions. No va ser fins al 1500 aC que va aparèixer el veritable vidre. Durant l’edat del bronze final, es va produir un ràpid creixement de la tecnologia de fabricació de vidre a Egipte i a l’Àsia occidental, però els vasos de vidre eren encara rars i només els nobles i els molt rics podien pagar-se’ls. Alguns vaixells estaven dedicats a temples i santuaris, altres es van trobar a tombes. En els següents milers d’anys, el vidre va començar a convertir-se en el màxim luxe de la conca mediterrània.


L’evolució de la tecnologia del vidre

A l’època clàssica

És el període en què les societats grega i romana van florir i van exercir una forta influència a Europa, el nord d’Àfrica i l’Àsia occidental. El gran procés també es va fer en la tecnologia del vidre en aquesta època.

Els lligams fenicis amb els grecs van ser profunds, cosa que va contribuir a la difusió del vidre. Del 4 aC al 2 aC, la tecnologia de fabricació del vidre es va desenvolupar gradualment a Grècia i es va inventar la tècnica de formació de nuclis. Consisteix a construir un nucli de material extraïble (probablement una barreja d’argila, fang, sorra i un aglutinant orgànic) al voltant d’una vareta metàl·lica. A continuació, el nucli es cobreix amb vidre fos, ja sigui submergint-lo o arrossegant-hi un fil de vidre a mesura que es fa girar. El vaixell es reescalfa i es marxa repetidament, o es fa rodar, sobre una llosa de pedra plana. A continuació, la decoració en forma de fils de vidre s’arrossega i es premsa a la superfície per marbre, normalment després de pentinar-se o arrossegar-la amb un passador de metall o enganxar-la en forma de ziga-zaga, ploma o un altre patró. Posteriorment es retira la vareta metàl·lica i es reconeix el recipient. Després de raspallar el nucli, es neteja la vora i s’apliquen els pomos de la base (si cal) després d’un nou escalfament.

El vidre romà també era ben conegut en aquella època. Els romans intel·ligents i innovadors van crear la tècnica del bufat de vidre el 50 aC. Consisteix en inflar vidre fos amb una bufadora (d’uns 1,5 m de llarg) a partir d’una mena de bombolla de vidre que es pot modelar en cristalleria amb finalitats pràctiques o artístiques. Aquest revolucionari invent va fer que la producció de vidre fos més fàcil, ràpida (els objectes de vidre amb nucli generalment trigaven entre 45 minuts a una hora a completar-se) i més econòmica. Els vasos de vidre es van convertir així en una necessitat en la vida diària, i la gent comuna també se’n podia permetre. Així, es van inventar altres tipus de vidre fi i exquisit, com el vidre cameo i el mosaic. La propera vegada faré una introducció detallada.


Enviar la consulta

whatsapp

Telèfon

Correu electrònic

Investigació