Quan tenia 23 anys, vaig passar un estiu treballant com a conseller en un campament nocturn per a nens de vuit a 12 anys prop de la ciutat central de muntanya de Genesee, Colorado. Després d'una popa parlant sobre el que podria passar si algú se n'anava al llit amb un aperitiu en els seus sacs de dormir -óssos, gent!- ens ficaríem els nens a les seves tendes de campanya per a la nit, tancar la cabina que conté la nostra cuina, i tractar d'agafar unes hores de son.
Un matí al voltant de les 5:30, després d'una nit particularment llarga de llàgrimes reconfortants, tweens malalts, em vaig arrossegar a la cuina per prendre un cafè. Dos consellers més ja hi eren, examinant les restes: una finestra trencada, caixes d'aliments estirades a través del terra del linòleum, bosses de barreja de cacau calent i un laberint d'estampats de pota de xocolata. Havíem assumit que els nostres subministraments estarien fora de perill dels intrusos, però les finestres febles no coincidien amb un ós famolenc.
Aquest incident va ser un cas de llibre de text de condicionament alimentari, segons el biòleg de fauna salvatge Wes Larson, que investiga el conflicte de l'ós humà. "Un ós que irromp al càmping d'algú ara entén que poden aconseguir aquest aliment realment dens en calories", explica. "És un gran benefici per relativament poc esforç, en comparació amb passar hores recollint baies." L'ós que va irrompre a la nostra cuina del campament estava constantment fent una anàlisi de riscos, per molt que no volés interactuar amb els éssers humans, estava massa temptada per la recompensa per mantenir-se allunyada.
"Va ser llavors quan comencen a fer coses no beàries", diu Larson. En altres paraules: comencen a ficar-se en problemes.

Gairebé tots els óssos del Grizzly and Wolf Discovery Center (GWDC) a West Yellowstone, Montana, tenen una història de fons similar. El centre és un centre educatiu sense ànim de lucre que alberga óssos grizzly incapaços de sobreviure en estat salvatge per una raó o una altra. També és la llar de tres petits paquets de llops nascuts en captivitat, un grapat de rapinyaires ferits i cinc llúdries fluvials americanes.
Quan un funcionari de vida silvestre de qualsevol lloc de l'oest americà, Alaska o Canadà té un ós bru molest i vol evitar eutanàsia, el GWDC és sovint a prop de la part superior de la seva llista de trucades. (Desafortunadament, a causa de l'aforament limitat del centre, la resposta és sovint que no pot prendre un altre ós. En aquest cas, diu Randy Gravatt, coordinador de proves de contenidors del GWDC, els óssos normalment han de ser eutanitzats.)
Coram, un mascle grizzly el pes fluctua entre 550 i 680 lliures depenent de la temporada, va vagar a través de Kalispell, Montana, comprovant porxos per kibble gos. Montana Fish, Wildlife i els funcionaris de Parcs el van atrapar tres vegades abans d'acabar al GWDC. Spirit, una dona grizzly, no podia mantenir-se allunyada d'un camp de golf a Whitefish; Va ser traslladada sis vegades —una vegada fins a 100 milles de distància, però va seguir trobant el seu camí de tornada a aquesta font fàcil de menjar— abans que un dels seus cadells fos atropellat per un cotxe i va ser portada a les instal·lacions de West Yellowstone.
Coram, Spirit, i els altres sis óssos que viuen al GWDC no només estan perdent en captivitat, però. Tenen una feina important a fer: testen contenidors per determinar si són resistents a l'ós.

















