Heu utilitzat mai matràs tèrmics? Suposo que la generació més jove pot dir "No". No obstant això, es van trobar molt sovint en les darreres dècades. Al blog d’avui vull parlar del matràs tèrmic, que us portarà a la llarga i brillant història d’aquest contenidor d’aigua ple de records nostàlgics.
El primer: especial per a la classe alta de la dinastia Song
Alguns estudiosos especulen que el naixement del matràs tèrmic es remunta a la dinastia Song, fa gairebé 900 anys. Segons El somni de Dongjing (Dongjing, la capital de la dinastia Song), un llibre que mostra els costums, els costums i els valors de la societat d’aquella època, les fires nocturnes van aparèixer al segle XII. "A les 2 de la matinada, encara hi ha venedors als carrers que ploren les seves mercaderies, generalment te calent i aperitius casolans, que es posen en aquells matrassos o caixes tèrmiques per mantenir el sabor i la frescor". Es considera el primer ús més ampli de contenidors tèrmics al folklore xinès.
A causa del desenvolupament de la tecnologia del mercuri i del boom del comerç de vidre a l'estranger a la dinastia Song, algú va plantejar un punt de vista tal que els matrassos tèrmics en aquell moment tenien un interior de vidre, equipat amb una capa de mercuri al mig i una altra capa de porcellana més externa, l’estructura bàsica de la qual és similar als moderns termos. Es constata que el descendent de Zhang Qixian, famós primer ministre de la dinastia Song, tenia una vegada un matràs tèrmic a casa, que es considerava un tresor preciós. Com a resultat, podem tenir la idea que la gent normal no es podia permetre un matràs tèrmic en aquell moment.
Les modernes: introduïdes des d'Alemanya
El 1922 es van introduir a Xangai per primera vegada diversos termos procedents d'Alemanya. Per tal d’atraure més atenció, els comerciants van anunciar fins i tot a Shun Pao, un diari influent a la Xina des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, que feia una introducció detallada del matràs tèrmic amb moltes imatges. L’únic punt de venda era el seu bon rendiment tèrmic: podia mantenir les begudes calentes fins a 24 hores.
Aquest modern matràs tèrmic va ser inventat per Sir James Dewar, un químic i físic britànic que es va centrar en l'estudi dels gasos líquids a baixa temperatura. El 1892, va demanar a un fabricant de vidre que fes un recipient de vidre de doble paret i va plata les parets de vidre, cosa que permetia reduir la radiació al mínim. Més tard, va aspirar l'aire entre les dues capes i va aparèixer el matràs de buit. A més, el principal camí a través del qual es podia comunicar la calor des de l'entorn fins al vaixell interior es trobava al seu coll, l'única unió de les parets, que per tant es va fer el més petita possible. Aquest matràs de buit també va rebre el nom de Dewars, només en memòria del gran científic. El 1903, el vidrier alemany Reinhold Burger va millorar Dewars. Va utilitzar el níquel de manera innovadora per fabricar una closca per protegir el matràs.
Al principi, els preus d’aquests matràs tèrmics importats eren excessivament alts, fins i tot el més barat costava gairebé 10 dòlars de plata, la qual cosa equivalia aproximadament al manteniment d’una família de cinc persones a Pequín o al salari de deu dies d’un treballador. d'una filatura a Xangai. Va ser un autèntic luxe per a la gent normal d’aquella època. En conseqüència, aquests flascons es van vendre principalment a hospitals amb finalitats mèdiques.
Dels hospitals a les cases de gent comuna
Després del 1928, les fàbriques de vidre xineses van aconseguir produir els seus propis matràs tèrmics i els van vendre als mercats nacionals, fins i tot internacionals.
A la dècada de 1930, Shanghai Lixing Thermal Flask Factory va dissenyar un termos de 5 lliures amb mànec, que es va convertir en un model clàssic en les properes dècades. "Great Wall" és la marca comercial especial d'aquest matràs tèrmic. El dissenyador va explicar: “La Gran Muralla és el projecte artificial més gran del món per a ús militar, que representa la persistència, el coratge i la saviesa dels antics xinesos. Anomenem la nostra marca comercial com a "Gran Muralla", amb l'objectiu de crear una marca mundialment famosa per protegir la nostra pròpia indústria nacional ". A partir de llavors, els nostres fabricants xinesos van començar a unir-se a la dura competència amb altres fabricants estrangers.
A causa del preu més baix, de l’alta qualitat i de diversos patrons, els nostres termos no només van tenir una base ferma en el mercat nacional, sinó que també es van convertir gradualment en els productes clau exportats a Europa, els Estats Units i altres països o districtes. Fins a la dècada de 1950, gairebé el 70% dels matràs tèrmics nacionals s’utilitzaven per a l’exportació, que era un dels productes exportables més importants en aquella època.
Després, el preu d'un matràs tèrmic va ser d'aproximadament 1 iuan a 3 iuans, el primer era un termo de closca de fusta, mentre que el segon era generalment de metall o d'esmalt. En comparació amb el salari mitjà d’aquella època, el preu era força acceptable. Cal tenir en compte que un matràs tèrmic també es va considerar un regal de casament necessari durant un llarg període. No és estrany que es trobés tan sovint en gairebé totes les famílies del segle passat.
Avui en dia, el matràs tèrmic potser no és tan elegant i elegant com abans, però la història continuarà.

















