L'impacte de la duresa de l'aigua en les persones: saps quin tipus d'aigua beus diàriament?
Com hem introduït anteriorment, l'aigua dura es refereix a l'aigua que conté una quantitat apreciable de minerals dissolts i aigua tova és aigua superficial que conté concentracions d'ions relativament baixes i és baixa en ions de calci i magnesi en particular. La diferència més gran entre l'aigua tova i la dura és el nombre de continguts iònics. Així mateix, s'han explicat les causes de la duresa de l'aigua i els dos tipus d'aigua dura que inclou la duresa temporal de l'aigua i la duresa permanent de l'aigua. El magnesi i el calci són 2 minerals que fan que l'aigua sigui "dura". Però no són necessàriament "contaminants". Per començar, el calci és essencial en la teva dieta perquè ajuda a mantenir els teus ossos i dents. No obstant això, quan aquests minerals estan excessivament presents a l'aigua, causar estralls en els seus electrodomèstics i fins i tot pot tenir un impacte negatiu en el cabell i la pell.
Si vols conèixer l'impacte de la duresa de l'aigua en la teva salut, primer entens el paper de l'aigua en el cos humà. L'aigua juga el paper de "portador" i "pont" en el procés del metabolisme humà. El paper de l'aigua és transportar nutrients i traçar els elements que el cos humà necessita a cada cèl·lula del cos. Sense aigua, els nutrients i els oligoelements no es poden transportar a les cèl·lules normalment. Això és el que la gent sovint anomena "deshidratació", que pot provocar la mort en casos greus. A més, l'aigua també pot excrestir substàncies nocives en el cos a través de la suor, l'orina i altres formes.
La suavitat i duresa de la qualitat de l'aigua és l'indicador més important que mereix atenció. Comunament es creu que l'aigua potable és el principi més bàsic, el que significa que l'aigua potable saludable ha de tenir un rang de duresa adequat, i l'aigua potable neta ha d'estar lliure de toxines nocives per al cos. En l'actualitat, el sistema de subministrament d'aigua de l'aixeta del meu país pot complir bàsicament els estàndards sanitaris. Per tant, moltes persones es poden preguntar quin és millor i quin impacte diferent en la salut humana.
Primer entenem la relació entre els ions de calci i magnesi i la salut humana. Els ions de calci i magnesi són elements de traça necessaris per al cos humà cada dia. Si l'aigua té una certa duresa, una certa quantitat d'ions de calci i magnesi es pot complementar amb aigua potable. Els que beuen aigua tova durant molt de temps han de complementar el calci i el magnesi a través d'altres mitjans. Un estudi de Dajing creu que, de fet, no és bo que la duresa de l'aigua potable sigui alta o baixa, ja que la duresa de l'aigua està estretament relacionada amb algunes malalties. La investigació científica ha descobert que la incidència de malalties cardiovasculars és menor en zones amb major duresa hídrica, mentre que hi ha una manca de calci, magnesi i altres oligoelements en zones amb menor duresa hídrica. L'estàndard per a l'aigua domèstica al nostre país és que la duresa no pot superar els 25 graus, i l'aigua potable més adequada té una duresa de 6-10 graus.
Segons fonts del lloc web de Diffen, l'aigua dura no es considera perillosa per a la salut, i és perfectament saludable beure. No obstant això, els minerals que es troben en l'aigua dura es poden detectar en el gust, per la qual cosa algunes persones poden trobar que és lleugerament amarga, mentre que l'aigua tova té un gust molt pur, encara que ocasionalment molt lleugerament salat. Alguns estudis han demostrat que la duresa de l'aigua de fins a 170 mg/L pot reduir el risc de patir malalties cardiovasculars en homes, però l'OMS ha revisat l'evidència i no ha trobat que sigui concloent i altres estudis han demostrat que la correlació és feble. Es pot veure que és segur beure ja que l'aigua dura no suposa una amenaça per a la salut. De fet, existeixen diversos informes que suggereixen que l'aigua potable dura sol aportar una petita quantitat a les necessitats dietètiques humanes en termes de requisits de calci i magnesi. Molts investigadors van investigar la duresa de l'aigua i les seves correlacions amb la mortalitat per malalties cardiovasculars.
Tot i que l'aigua dura no té un efecte advers sobre la salut humana, pot deixar taques i pel·lícules en plats i banyeres i ser més perjudicial per als electrodomèstics. Pot deixar dipòsits, anomenats scale, que obstrueixen la fontaneria i perfeccionen el flux de calor en calderes, la qual cosa condueix al sobreescalfament. A més, afectarà el cabell i la pell. Els cabells rentats en aigua dura poden sentir-se enganxosos i semblar avorrits. Els estudis també suggereixen que l'aigua dura pot provocar un augment de l'èczema en nens. Això es deu al fet que els minerals en aigua dura poden assecar la pell i el cabell. L'aigua dura provocarà que tractaments com els perms i els tints s'esvaeixin més ràpidament i puguin causar un cuir cabellut i trencament del cabell. L'aigua tova, però, pot deixar el cabell greixós i poc clar, i el cabell rentat en aigua tova té poc volum.
