Apr 26, 2021 Deixa un missatge

La diferència entre aigua dura i aigua tova

La majoria de vosaltres podeu haver sentit a parlar dels termes "aigua dura" i "aigua tova", però sabeu què signifiquen? Un tipus d'aigua és d'alguna manera millor que l'altra? Quin tipus d'aigua tens? És possible que tingueu diferents preguntes sobre ells. En aquest article s'analitza les definicions d'aquests termes i com es relacionen amb l'aigua en la vida quotidiana.


L'aigua dura és un terme que denota aigua que conté una quantitat significativa de minerals de concentració com el calci i el magnesi. A part del calci i el magnesi, també hi contribueixen una varietat d'ions metàl·lics polivalents dissolts com l'alumini de ferro, el zinc i l'estronci. A mesura que l'aigua es percola en dipòsits de calcaris, guixos o guixos que es componen principalment de carbonats de magnesi o calci, bicarbonats i sulfats, es forma aigua dura. En general, l'aigua dura no és perjudicial per a la salut. De fet, pot conferir alguns beneficis perquè és rica en minerals i redueix la solubilitat d'ions metàl·lics potencialment tòxics com el plom i el coure. No obstant això, quan es tracta d'entorns industrials, l'aigua dura és altament indesitjable i planteja diversos problemes importants. Hi ha algunes aplicacions industrials on l'aigua dura pot provocar ineficiències o danys en contenidors i canonades. En aquests casos, s'utilitzen mètodes de descalcificador d'aigua. Quan l'aigua es suavitza, els cations metàl·lics s'intercanvien per ions sòdics.


El contrari de l'aigua dura és l'aigua tova, que es pot definir com aigua superficial que conté concentracions d'ions relativament baixes, i és baixa en ions de calci i magnesi en particular. Segons l'OMS, l'aigua que conté carbonat càlcic a concentracions inferiors a 60 mg/l és aigua tova. Com mostra l'article de BYJU, l'aigua tova es produeix de forma natural on les roques aspres, impermeables i pobres en calci són responsables de la formació de l'escorrentia i la conca de drenatge dels rius. El terme "aigua tova" també s'utilitza sovint per descriure l'aigua creada per un procés de descalcificació de l'aigua tot i que és més pràctic referir-se a aquestes mostres d'aigua com a aigua suavitzada. En aquests casos, l'aigua també pot contenir alts nivells d'ions de sodi i bicarbonat.


La duresa d'una determinada mostra d'aigua sol estar definida per la concentració dels cations multivalents que estan presents dins de l'aigua. Una alta concentració de cations multivalents (és a dir, càrrega superior a 1+) condueix a la duresa de l'aigua. El calci i el magnesi (Ca2+ i Mg2+) són les fonts més comunes. Aquests ions poden entrar en un dipòsit d'aigua dins d'un aqüífer a través de la lixiviació dels minerals. Els minerals comuns que contenen calci són el guix i el calcita. La dolomita (un altre mineral que també conté calci), és un mineral de magnesi comú. L'aigua de pluja i l'aigua depurada es consideren mostres d'aigua tova perquè només tenen alguns ions dissolts en elles. L'aigua sol recollir aquests minerals del terra a mesura que flueix. L'aigua de pluja i l'aigua destil·lada són suaus.


L'aigua dura es pot dividir en dos tipus, incloent aigua dura temporal i aigua dura permanent. La primera es refereix a un tipus d'aigua dura que conté bicarbonats i carbonats de calci i magnesi. La presència de cations del metall és responsable de la duresa de la mostra d'aigua. També es pot anomenar duresa alcalina. A diferència del tipus de duresa coneguda com a duresa permanent, que sol ser causada per compostos de sulfat i clorur, aquest tipus de duresa "temporal" de l'aigua es pot reduir bullint l'aigua o afegint calç (també coneguda com hidròxid de calci) a través del procés de suavitzant de la calç. L'ebullició de l'aigua facilita la formació de carbonat a partir del bicarbonat i precipita el carbonat càlcic des de la seva solució. Finalment, quan l'aigua temporalment dura es refreda després d'ebullició, el que queda enrere és l'aigua tova. Així, l'eliminació de la duresa temporal de l'aigua és barata o menys costosa.


La duresa permanent de l'aigua sol ser causada per la presència a l'aigua de certes sals com el clorur de calci o el sulfat de calci, i/o clorur de magnesi o sulfat de magnesi, que normalment és difícil d'extreure bullint. Es pot observar que aquestes són les sals que no es cipifiquen a mesura que la temperatura puja i no es poden extreure simplement bullint l'aigua. Aquest tipus de duresa es pot suavitzar tractant l'aigua amb refresc. Els mètodes utilitzats en l'eliminació de la duresa permanent de l'aigua són cars. L'ús d'un descalcificador, o d'una columna d'intercanvi iònic, són bones maneres d'extreure els ions que causen duresa permanent de l'aigua i obtenir aigua tova com a producte.


Enviar la consulta

whatsapp

Telèfon

Correu electrònic

Investigació