Els arqueòlegs han descobert un contenidor de doble capa a les ruïnes de Pompeia a l’antiga Roma. Aquest contenidor pot ser el predecessor del termos, però el primer termos real del món es diu realment "Dewar".
El 1643, els italians van proposar la famosa teoria del buit després de crear un baròmetre de mercuri. Aquesta teoria té una gran importància per a l'aparició de termos. Però durant els dos segles i mig següents, no es van inventar termos reals.
El 1879, el físic alemany Dewar va prendre el gas liquat del laboratori d’emmagatzematge i va escoltar el suggeriment del professor Horid. Va fer servir dues capes de vidre prim al mig per fer un recipient. El 1881 va escriure el document "Wainho". Ampolla de canya.
El 1890, el químic britànic Coums Gyor va millorar l’ampolla de Vaughholid i va col·locar una capa de plata a la paret de l’ampolla, cosa que va reduir la radiació de calor i va alentir la pèrdua de calor pel vidre, de manera que va néixer l’ampolla Giorgio. .
L’inventor del nostre modern termos és Sir James Dewar, un científic britànic que estudia els líquids a temperatures molt baixes. El 1892, Dewar va ser convidat a l'Institut Britànic de les Ciències a fer cursos de "gas liquat". Per tal de millorar l’ensenyament, abans de marxar, va demanar a un vidre anomenat Berger que fes un contenidor de vidre de doble capa i que omplís amb mercuri les dues capes de pedra bilia per reduir molt la transferència de calor. Després va bombejar l’aire entre les dues capes i va aparèixer l’ampolla de buit. Aquesta ampolla de buit és el primer termos del món. Aquest termos s'anomena "desguàs". A l’Institut de Londres del Regne Unit, encara es conserven els primers productes de buit de Dewar. Aleshores, Dewar no es va fixar en la invenció de l’ampolla de buit, però va prestar molta atenció a la teoria de l’extracció d’aire i va sol·licitar una patent per a aquesta teoria. El 1902, l'alemany Berger va veure el gran mercat potencial de termos, de manera que va començar a vendre termos. Dos anys després, va guanyar la patent del termos en nom propi. Va trobar que la botella de vidre era molt fàcil de trencar i que la carcassa exterior era de níquel per protegir l’ampolla. Inicialment, els termos eren utilitzats principalment en laboratoris, hospitals i expedicions, i després van entrar gradualment a la vida diària.
El 1904, el Bourbon, un treballador que bufava cristalleria a Berlín, va estudiar i va afegir una funda calorífica a l’ampolla Jura, de manera que hi ha envasos per emmagatzemar cafè calent o te negre al mercat i una gran varietat d’ampolles termos. ha estat utilitzat Ha sortit una darrere l’altra. S'ha trobat que la calor del tap termosmut és la pitjor part de l'ampolla. Més tard, les persones van substituir el suro per taps de goma i plàstic expandits per millorar l’efecte d’aïllament.

















