Una nació ja dividida està fent la seva elecció entre el president Donald Trump i l'exvicepresident Joe Biden amb divisòries polítiques frenades agreujades per la pitjor crisi de salut pública en un segle. També s'enfronta a un consegüent enfonsament econòmic que ha costat a milions de nord-americans els seus llocs de treball i un recompte encara no resolt sobre la raça i la brutalitat policial.
Si Trump aconsegueix un o dos mandats en el càrrec decidirà si la seva impactant i indomable presidència republicana és una aberració en la història política moderna o pot transformar més permanentment Amèrica i el món en la seva pròpia imatge disruptiva.
Una victòria per a Biden, el nominat demòcrata, posaria fi a les constants crides a l'intestí, el caos de personal i els continus assalts a la veritat, la ciència, els fets i l'evidència en tots els àmbits de la vida nacional. Veuria un retorn a un cap d'estat més tradicional que està prometent unir el país, crear un nou esperit d'esperança, i restaurar la compassió a la Casa Blanca.
Trump ha deixat clar que convertir-se en el primer president impeachment a guanyar la reelecció el faria desencadenar una forma molt més pura de la seva ideologia nacionalista de línia dura, i pot ser tot menys imparable en el seu esforç per armar plenament les institucions del govern nord-americà als seus propis objectius i capricis.
Reivindicat per la victòria, el president probablement es duplicaria en les croades contra les "elits" i adverteix que Amèrica Blanca està en perill de ser aclaparat pel canvi demogràfic. És probable que estigui encara més dedicat als seus fidels partidaris que veuen les seves crides a tancar els seus oponents i culpar els metges sobre les morts de Covid-19 com l'encarnació de la màquina de demolició que van enviar a destruir l'establiment de Washington el 2016.
La seva victòria, després de remuntar durant mesos a les enquestes, seria un altre polze sorprenent a l'ull a les enquestes i comentaristes dels mitjans de comunicació que van predir que anava cap a la derrota i confirmaria el seu talent polític poc ortodox però incansable i únic per canalitzar les pors i opinions de milions de nord-americans.
Quatre anys més donarien més temps a Trump per convertir el govern en la recerca dels seus propis objectius personals. Les queixes de Trump, per exemple, que el fiscal general William Barr -- que ha comparegut per perseguir les prioritats polítiques del president des que va prendre possessió del càrrec -- està insuficientment sintonitzada amb els seus desitjos insinuar un futur govern atès exclusivament pels seus acòlits. Aquest enfocament seria gairebé segur que erosionaria les estructures constitucionals que fins i tot en moments d'angoixa política tenen en gran part garantides les llibertats polítiques nord-americanes.
