Ampolla de buit

El modern termos va ser inventat el 1892 pel físic britànic Sir James Dewar. Aleshores, treballava en una liquació de gasos. El gas es liquà a temperatures baixes. Primer es va dissenyar un contenidor que pogués aïllar el gas de la temperatura exterior. Així que va demanar al tècnic de vidre Berg que li bufés un parell. En un recipient de vidre en capes, les parets interiors de les dues capes estan recobertes de mercuri i, a continuació, s’elimina l’aire entre les dues capes per formar un buit. Aquest tipus d’ampolla de buit també s’anomena “du biberó”, de manera que el líquid que hi ha es pot mantenir constant durant un cert període de temps independentment de la temperatura del gresol o de la calor. Atès que el termos a la llar s’utilitza principalment per aïllar l’aigua calenta, també s’anomena termo. La construcció del termo no és complicada. Al centre hi ha una ampolla de vidre de doble capa, que es buida entre les dues capes i està xapada amb plata o alumini. L’estat de buit pot evitar la convecció de calor. El vidre en si és un pobre conductor de la calor. El vidre platejat pot irradiar l'interior del recipient. La calor es reflecteix enrere. Per contra, si l’ampolla conté líquid fred, l’ampolla pot evitar que la calor externa s’irradi cap a l’ampolla.