El titani és el 22è element de la taula periòdica i el novè element més abundant, així com el quart element metàl·lic més abundant de l'escorça terrestre. Els minerals en què es troba es troben es troben en formacions al·luvials i volcàniques, i els dipòsits solen contenir entre un 2 i un 12% de minerals pesats, com la ilmenita, el rútil, la leucoxena, el zirconi i altres, entre els quals la rútil i la ilmenita es troben els dos minerals primaris que contenen titani, que constitueixen el 24% de l'escorça terrestre. No obstant això, es produeix a la natura només en combinacions químiques; Els més comuns són l'oxigen i el ferro. Xina té reserves de titani de primera mida - el vanadi titano-magnetita a Panzhihua, Sichuan està disponible quantitat inconsiderada (al voltant de 1.500 milions de tones, que representen el 97% de les reserves provades de la Xina).
El titani és un tipus de metall fort amb baixa densitat que és bastant dúctil (especialment en un ambient lliure d'oxigen), lustros i de color blanc metàl·lic. Gaudeix de moltes propietats úniques.
Propietats físiques
Relació força-pes. La relació força-pes d'un material donat és la força del material dividit per la massa (també comunament coneguda com a pes, al planeta Terra) del material. Per ser més exactes, la força específica és la força d'un material dividida per la seva densitat. I el titani és reconegut per la seva alta relació força-pes. Aquest metall és tan fort com l'acer i un 45% més lleuger, però tot i que és el doble de fort que l'alumini, és un 60% més pesat. Aquesta relació és el que la fa tan ideal per a aplicacions aeroespacials i altres.
Mal conductor de la calor i l'electricitat. El punt de fusió del titani és de 3.034 °F o 1.668 °C. El punt de fusió relativament alt el fa útil com a metall refractari. A més, en comparació amb altres metalls, el titani és paramagnètic i transfereix bé la calor. També té una conductivitat elèctrica i tèrmica bastant baixa. Per tant, la seva mida canvia molt poc sota canvis de temperatura extrems. No obstant això, el titani és superconductors quan es refreda per sota de la seva temperatura crítica de 0,49 K.
Resistència a la tracció. El titani té una resistència a la tracció final d'uns 434 MPa (63.000 psi), igual a la dels aliatges d'acer comuns i de baix grau.
Densitat. La densitat del titani és de 4,5 grams per cm3, molt menys que el ferro, per això els aliatges de titani són tan importants en la indústria aeroespacial.
Força de fatiga. També anomenada força de resistència, la força de fatiga es refereix a l'estrès més alt que un material pot suportar durant un nombre determinat de cicles sense trencar-se. Un aliatge de titani té una resistència a la fatiga de molt alt cicle, arribant a 106-107 cicles.
Propietats químiques
Resistència a la corrosió. El titani té una alta passivitat (la passivitat és la pèrdua de reactivitat electroquímica, disminuint així la taxa de corrosió del metall); Per tant, presenta alts nivells de resistència a la corrosió a la majoria d'àcids minerals i clorurs. La superfície del metall de titani i els seus aliatges s'oxiden immediatament després de l'exposició a l'aire per formar una fina capa de passivació no porosa que protegeix el metall a granel d'una major oxidació o corrosió.
Toxicitat. També és no tòxic i biològicament compatible amb el teixit humà i l'os, per la qual cosa és un material ideal per a productes d'implants mèdics.
Resistència àcida. El titani és capaç de resistir l'atac d'àcids sulfúrics i clorhídrics diluïts, solucions de clorur i la majoria d'àcids orgànics. No obstant això, el titani està corroït per àcids concentrats.
Aquestes propietats úniques del titani el converteixen en un metall ideal per a una àmplia gamma d'aplicacions.
Aeroespacial
El titani es considera "metall aeroespacial". Es diu que el 2006, el 73% del metall de titani als Estats Units encara s'utilitzava per a la construcció aeroespacial. Com hem esmentat anteriorment, el titani és tan fort com l'acer però un 45% més lleuger i es caracteritza per una resistència a la tracció molt alta fins i tot a altes temperatures, alta resistència a la corrosió i la capacitat de suportar temperatures extremes. Per tant, el titani s'utilitza principalment en avions, canonades per a centrals elèctriques, blindatge, naus espacials i míssils. Per exemple, un Boeing 777 té un pes operatiu màxim, buit, d'aproximadament 304.000 lliures o 137,8 tones mètriques. D'aquest enorme pes, 59 tones mètriques estan construïdes a partir de titani.
Marí
El metall és soluble en àcids concentrats, però no en aigua. Si submergíssiu una làmina de titani en aigua de mar durant 4.000 anys, només tindria corrosió a la profunditat d'aproximadament el gruix d'un tros de paper copier. Per tant, el titani s'utilitza per fer eixos d'hèlix, aparellament i intercanviadors de calor en plantes dessalinitzadores; escalfadors-refrigeradors per a aquaris d'aigua salada, línia de pesca i líder, i ganivets de bussejadors. El titani també s'utilitza en les carcasses i components dels dispositius de vigilància i vigilància desplegats per l'oceà per a la ciència i l'exèrcit.
Mèdic
El titani és biològicament compatible amb el cos humà, el que significa que el cos no intenta rebutjar-lo. També té la capacitat natural d'integrar-se amb els ossos del cos per crear una estructura permanent. Això fa que sigui útil per a una àmplia

















