El te és la beguda nacional a la Xina i s’ha convertit en una de les parts essencials de la vida de molts xinesos. El costum de beure te es remunta al tercer mil·lenni aC a la Xina i el te verd és el tipus de te més popular allà. Hi ha diversos tipus de te xinès, que varien en el grau de fermentació i processament. Entre ells, el te verd xinès és el tipus de te més antic i popular que s’elabora a partir dels nous brots de la planta. Però pot ser un fet sorprenent que el te verd i el te negre s’originin a partir de la mateixa espècie de planta exacta: Camellia sinensis. En última instància, la varietat de plantes de te i com es processen les fulles de te és la que defineix com el te verd es converteix en "verd" i el te negre en "negre".
Hi ha dues varietats principals de la planta de te Camellia sinensis a partir de la qual es produeix el te que bevem. Una d’elles és la Camellia sinensis Sinensis, una varietat de fulles més petites originària de la Xina que s’utilitza típicament per fer tes verds i blancs. Va evolucionar com un arbust que creix en regions assolellades amb climes més secs i frescos. Té una alta tolerància al fred i es desenvolupa a les regions muntanyenques. Si bé l’altra és una varietat de fulles més grans descoberta per primera vegada al districte d’Assam, a l’Índia, és a dir, Camellia sinensis assamica, i normalment s’ha utilitzat per produir tes negres forts. Les seves fulles es fan grans en climes càlids i humits i és molt prolífica en boscos subtropicals. Hi ha centenars de cultivars i plantes híbrides que han evolucionat a partir d’aquestes varietats de plantes Camellia sinensis al llarg del temps. Però tècnicament es pot fer qualsevol tipus de te a partir de les fulles de qualsevol planta de Camellia sinensis.
Per al te verd, les fulles de te es recullen de la planta Camellia sinensis i després s’escalfen ràpidament (per cocció o cocció al vapor) i s’assequen per evitar que es produeixi una oxidació excessiva que posi de color marró les fulles verdes i alteri el seu sabor fresc. Un te verd elaborat normalment és de color verd, groc o marró clar, i el seu perfil de sabor pot anar des d’herbes i torrats (al forn) fins a vegetals, dolços i algues (al vapor). Si s’elabora correctament, la majoria de te verd ha de ser força clar i només lleugerament astringent.
Les tècniques per processar el te verd es subdivideixen en tres categories: eliminació d’aigua, laminació i assecat. El te verd tradicional té un color pàl·lid i un sabor agut i astringent.
El nostre te verd es passa per un tractament de vapor abans de rodar. La cocció al vapor aplica una calor lleugera a les fulles per ajudar a aturar el procés d’oxidació abans que les fulles es formin. La cocció al vapor també ajuda a exposar el sabor fresc i herbós de la fulla. Les fulles de te verd no es deixen oxidar després d’enrotllar-se, motiu pel qual romanen de color i sabor clar.
Tot i que tot el te verd prové de la mateixa espècie de planta, actualment hi ha diferents tipus de te verd cultivats i produïts a tot el món. No obstant això, es considera que el te verd es va originar a la Xina. Es diu que encara avui la paraula te a la Xina fa referència només al te verd, no a la categoria general de te com ho fa a Occident. Es creu que la província xinesa de Yunnan és la casa original de les espècies de plantes Camellia sinensis. De fet, 260 de les més de 380 varietats de te del món es poden trobar a Yunnan.
És àmpliament acceptat que l’emperador Shennong va descobrir el te com a beguda per primera vegada cap al 2737 aC quan surt te fresc d’un te proper a l’a d’aigua bullida. Aquest esdeveniment es considera important en la història dels tes, especialment en la història del te verd, ja que va ser la primera instància registrada de te.
No obstant això, alguns historiadors culturals afirmen que l’origen del te verd es remunta a fa 3000 anys, quan les persones que el cultivaven a tot el sud-est asiàtic van mastegar i menjar fulles de te fresc per a l’esbarjo. Va ser molt més tard que les fulles acabades d’arrencar es van sotmetre a qualsevol tipus de processament abans de submergir-se en aigua calenta.
Al segle V, durant el govern de la dinastia Tang, el consum de te es va convertir en una convenció social a tota la Xina. Es van formar les "cerimònies del te" formalitzades i el consum de te es va convertir en una part integral de la vida social de la gent de la Xina. Va ser durant aquesta època que es va desenvolupar i refinar el procés de cocció al vapor de les fulles de te durant els anys següents.

















