Des de fa milers d’anys, les cultures de tot el món s’han compromès amb el ritual de la tradició de transpirar-lo. Els antics romans tenien banys. Els russos tenen banyes, els japonesos tenen sentōs comunals, els turcs tenen hammams vaporosos i els finlandesos tenen saunes seques. És aquest últim estil, el schvitz de llenya, la popularitat del qual s’ha anat escalfant durant els darrers anys i ha assolit nous màxims als Estats Units aquest fosc hivern.
Els tradicionalistes poden burlar-se. Però en el seu llibre de 1978, How to Build a Sauna, que recordava l’onada d’interès dels Estats Units per la cultura finlandesa dels anys setanta, Carlton Hollander ho va dir així: “El propòsit bàsic d’una sauna és netejar el cos mitjançant la transpiració. Això significa obrir els porus de la pell i eliminar les impureses del cos mitjançant el procés de suar. Qualsevol estructura o entorn que tingui la capacitat d’aconseguir aquest objectiu serà suficient com a sauna ”. Val a dir que el fetge i els ronyons eliminen moltes més toxines del cos que les glàndules sudorípares, tal com va explicar el 2017 el New York Times.
