Sep 26, 2021 Deixa un missatge

Martini sec: sacsejat, no remogut

& quot; Sacsejat, no remogut" és una frase de l'agent fictici James Bond del servei secret britànic Ian Fleming &, que descriu la seva preferència per la preparació del seu còctel de martini. A més, HL Mencken anomena Martini&", l'únic invent americà tan perfecte com el sonet &", i EB White l'anomena&", l'elixir de la quietud &"; Feta amb ginebra i vermut i guarnida amb una oliva o un toc de llimona, aquesta beguda ha estat i seguirà sent un emblemàtic protagonista del lèxic del còctel.


La història de Dry Martini és més que lleugerament tèrbola.

Una versió que creu el públic apunta a la ciutat de Martinez, Califòrnia, on els historiadors i els habitants de la ciutat afirmen que la beguda va ser inventada durant la febre de l’or. Un miner de Sierra Nevada li va semblar ric i va decidir celebrar la seva bona fortuna en un bar local. El miner va demanar especials a la casa, però el bar no tenia ingredients, de manera que el barman creatiu va preparar una altra beguda feta a partir d’ingredients que tenia a mà (ginebra, vermut, amargs, licor de marasquin i una llesca de llimona), era "Martinez especial", que era més pesat amb el vermut que la ginebra.

El 1886 va començar a aparèixer el terme "Martini", però la seva composició no va ser significativament diferent de la de Martinez' Publicat el 1888, Harry Johnson' s New and Improved Bartender's Manual va ser el primer llibre de cambrer que va gravar la recepta de Martini. Després, a l’edició revisada publicada el 1900, es va enregistrar per primera vegada Margurite, un còctel compost de ginebra de Plymouth, vermut francès i amargs taronges, que va marcar el canvi substancial de Martini de dolç a sec.

El Dry Martini probablement va aparèixer amb l'aparició de l'estil London Dry Gin i va ser ajudat per l'ampli Martini &; Rossi publicava anuncis als diaris als Estats Units cap a finals del segle XIX i principis del segle XX pel seu vermut Dry Martini llançat recentment amb la línia de línia "No és un Martini tret que utilitzeu Martine".


L'evolució de la beguda està influenciada per alguns dels més grans estadistes, escriptors, empresaris i estrelles de cinema del segle XX.

Franklin Delano Roosevelt

El gran estadista va estar en el seu millor moment després d’una beguda dura, cosa que probablement explica per què duia un “kit de martini” a mida a cada viatge local i estranger. A la Conferència de Teheran el 1943, aquesta beguda barrejada va ser proporcionada pel president per a Joseph Stalin. Stalin va provar el seu primer Martini i va assenyalar que feia "fred a l'estómac", però no desagradable. La recepta de Roosevelt inclou 2 parts de ginebra, 1 de vermut, 1 culleradeta de salmorra d’oliva, tòrcer de llimona i oliva de còctel. Fregueu el toc de llimona al voltant d’una copa de còctel refrigerada i rebutgeu la pell; combineu ginebra, vermut i salmorra d'oliva en una coctelera amb gel esquerdat i agiteu bé; colar en un got refredat i guarnir amb oliva.

Ernest Miller Hemingway

Els hàbits de beure d’Ernest Miller Hemingway són llegendaris. Com tots sabem, la majoria dels llibres de Hemingway contenen detalls de beure, i l’autor sovint feia servir sensacions provocades per certs còctels per expressar l’estat d’ànim dels seus personatges. Tot i que sembla que li agrada beure gairebé qualsevol cosa, el seu còctel de reserva suposadament és un Dry Martini. Frederic Henry, el protagonista de Hemingway' s A Farewell to Arms, pot haver expressat els sentiments de l'autor&# 39 sobre el millor còctel:" Mai havia tastat res tan divertit i net. Em van fer sentir civilitzat." Es diu que Hemingway prefereix els seus còctels freds i que, segons sembla, té un truc intel·ligent per convertir&en el martini més fred del món."

Clark Gable

L’home que va aportar una masculinitat descarada i resistent a l’Edat d’Or de Hollywood és igualment cavaller pel que fa a les seves begudes. A Teacher's Pet, una comèdia romàntica amb Doris Day, el redactat editor de diaris interpretat per Clark Gable es mostra força enginyós en una cuina desconeguda. Roba un paquet de gel o glaçons per barrejar un Martini. Per al vermut, només fa sacsejar una ampolla de Noilly Prat i frega el suro mullat per la vora del got de mescla i, a continuació, cola la beguda pels dits.

A més dels esmentats anteriorment, molts altres també afavoreixen aquesta beguda, com ara Sir Winston Churchill, Alfred Hitchcock, Ian Fleming, la reina Isabel II, etc.


Durant la prohibició, la gent va començar a afegir a les begudes ingredients que normalment no es barrejaven amb begudes espirituoses, com el sucre. Essencialment, el licor havia de ser diluït de manera que, si un bust fos eminent, els visitants de locals de conversa podrien llançar la beguda i esquivar-se. Per tant, els salons i bars d’hotels on només hi havia cavallers van fer fallida durant la Prohibició, substituïts per una nova cultura de còctels que dones i homes podien beure junts.

Martini no és en cap cas un còctel normal. El Martini pur i clar és el refugi, l’últim bastió del món imperfecte. Per a aquells treballadors de coll blanc, des de directius de publicitat fins a personal de relacions públiques, des de redactors fins a il·lustradors, des d’enginyers fins a arquitectes i intel·lectuals que utilitzen les seves habilitats per assolir objectius en què sovint no creuen, Martini significa els seus ideals que no s’han contaminat. .

Mentre la gent no torni a la vida original del pastorisme, la brillantor de Martini, el rei del còctel, no s’esvairà mai.


Enviar la consulta

whatsapp

Telèfon

Correu electrònic

Investigació