Avui seguirem parlant de 2 dels 7 tipus de plàstics, és PP i PS.
pp
PP és l'abreviatura de polipropilè, una mena de polímer termoplàstic produït mitjançant polimerització de creixement en cadena a partir del propilè monòmer. És una mena de material plàstic en cera, lleuger i rígid amb un aspecte transparent. Segons un informe publicat per Market Study, es preveu que els ingressos del PP creixin, de mitjana, un 4,9% anual fins al 2026. I el codi d'identificació de resina del PP és el número "5".
El PP el va fer per primera vegada el químic italià Giulio Natta el 1954. Va polimeritzar el propilè en polipropilè i va plantejar la teoria de la polimerització estereospecífica, que va atreure molta atenció del públic. El 1957, la seva popularitat havia esclatat i la producció comercial a gran escala va començar a tot Europa (un dels principals fabricants en aquell moment és la firma italiana Montecatini). Ara, com que el preu del PP és molt baix, és el segon plàstic de primeres matèries més produït avui en dia (just després del polietilè).
Compatible amb moltes tecnologies de processament, PP té una àmplia gamma d'aplicacions, incloent embalatges per a béns de consum, peces plàstiques per a diverses indústries, incloent la indústria de l'automòbil, dispositius especials com frontisses vives i tèxtils.
Avantatges
· duresa. La tenacitat és la capacitat d'un material per absorbir energia i suportar xocs fins a la fractura. I el concepte és una mica diferent pel que fa al PP. La densitat de PP se situa entre els 0,895 i els 0,92 g/cm³, la densitat més baixa entre tot tipus de plàstics, la qual cosa li permet experimentar deformació plàstica de forma precoç en el procés de deformació sense trencar-se.
· aïllament. El PP té un alt punt de fusió de 189 °C i bones propietats dielèctriques. Les propietats dielèctriques inclouen constant dielèctrica. Com més baixa sigui la constant dielèctrica, menys energia s'absorbeix d'un camp elèctric. I la constant dielèctrica del PP és de 2,1, el que significa que pot servir com un excel·lent aïllant.
· Resistència química. A temperatura ambient, el PP és resistent als greixos, àcids, àlcalins i gairebé tots els dissolvents orgànics, per la qual cosa és un material perfecte per a envasos d'agents de neteja, primers auxilis i molt més. No obstant això, la seva resistència química disminueix amb l'augment de la temperatura.
PS
El poliestirè, sovint abreujat com a PS, és un polímer d'hidrocarburs aromàtic sintètic fet del monòmer conegut com a estirè, un líquid incolor i inflamable que es fabrica comercialment a partir del petroli. PS també pertany a la família del termoplàstic, i el codi d'identificació de resina del PS és el número "6".
Història del PS
· El 1839, l'apotecari alemany Eduard Simon va descobrir el PS accidentalment. Va extreure una substància de resina natural i la va anomenar estírol.
· No va ser fins gairebé un segle més tard que el químic orgànic alemany Hermann Staudinger va canviar el nom d'aquest poliestirè químic aïllat, un polímer plàstic format per llargues cadenes de molècules d'estirè.
· El 1930, el PS va començar a fabricar comercialment BASF, el major productor químic del món actual, a Alemanya.
· El 1934, el PS va començar a ser produït per Dow als Estats Units. I el 1954, aquesta empresa va començar a produir estífoam, una mena de poliestirè expandit.
Aplicacions
· Contenidors. La temperatura de transició del vidre es pot definir com la temperatura a la qual un sistema amorf canvia del vidre a l'estat de cautxú. La temperatura de transició del vidre del PS és de 100 °C, el que significa que pot ser un material adequat per a envasos d'aigua bullint.
· Electrodomèstics. Com que el PS és una resina barata per unitat de pes, i menys propensa a reaccionar amb altres materials (estable en la majoria de les circumstàncies), sovint s'utilitza per fer mobles d'habitatge com batedores, aspiradores, forns, aires condicionats o neveres.
· embalatge. El PS s'utilitza àmpliament per protegir els béns dels danys o malfactors. Té un paper de vital importància en la nostra vida quotidiana: els estoigs de CD i DVD, els envasos d'escuma per a l'enviament i la carn, les safates d'aviram i els cartrons d'ou són indispensables per a la PS.
· Productes electrònics. S'aplica PS per a la carcassa i altres parts per a televisors, ordinadors i tot tipus d'equips informàtics, on la combinació de forma, funció i estètica són essencials.
A més, el PS també és particularment útil en molts altres camps, incloent l'automoció, el servei d'aliments, l'aïllament, el mèdic, la construcció i la construcció.
Problemes amb el medi ambient
A causa del seu petit valor de massa i baix valor residual, és difícil i sense sentit reciclar PS.
El PS de residus triga centenars d'anys a biodegradar-se i augmenta la necessitat d'abocadors. A més, el PS pot surar a l'aigua o fluir al vent a causa de la seva baixa gravetat específica, que no només és poc atractiva i lletja, sinó que també fa molt mal a les aus o als animals marins. Segons l'enquesta realitzada per la Comissió Costanera de Califòrnia, el PS s'ha convertit en el principal objecte a la deriva que causa danys inimaginables als ecosistemes marins.

















